E l'era tardi, l'era tardi In quella sera stracca Che m'è vegnü bisogn d'un mila franc Per quatà una trata Dumandà mi gh'avevi vergogna Dumandà e savé no a chi l'é ... Gh'era il Rino, l'è vera, il Rino Suldà insema in d'i bersaglier Ma l'era tardi, l'era tardi In quella sera stracca E distürbà la gent spusà de poc Col lavurà ch'el fiaca "La me scüsa, sciura, gh'è il Rino? La ghe disa che gh'è il bersaglier" El vien giò d'i scal in camisa Mi suridi, lü nanca un vers. "Ciao, Rino, scusa, el su, l'è tardi, ma Ma in questa sera stracca Vurevi salüdatt, e po' Ciamà i bei temp de la guera, vacca! Quant'è seret sensa murusa - te ricordet! Quand andavum a ciapà i ciucch ... Sì ma, Rino, gh'è sarìa un'altra roba ... Non andar via, Rino, ciao Rino ... Ohé!" E mi'l savevi l'era tardi Per disturbà la gent Ciapà magari a fa' l'amur La gent che la gh'ha i so impegn. Sì, ma em fa anca la guera insema Sott ai bumb, cuntra i füsilàd ... Val püssé in cö un bel mila lira In sacocia desmentegà ...