Fa dies que, abocat al balcó, he perdut el jornal Xerrant amb un pardal més avorrit que jo O mirant com s'esfulla un alzinar, olorant Romaní, com-com tornen a florir, es tornen a esfullar Fa dies que no sé quants Quants dies fa? Fa dies que m'estic dient demà I espero I espero I espero Abocat al balcó espero Despullant l'horitzó espero Espero per Nadal i per la Magdalena Pel dia i per la nit Pel dia i per la nit Que torni Helena Que torni Helena I és que quan passa per el meu carrer fins Els geranis li acluquen l'ull L'aigua es fa tèbia amb el seu alè i les Llambordes miren amunt Sa pell morena Quan passa Helena Quan ella mira Quan passa Helena I entre teulades es gronxa el sol i els Passerells dels fils de la llum miren Gelosos com riu i es mou Color d'espera llarga i perfum de lluna plena La meva Helena Però fa dies que l'estar dret em fa mal Vivint amb res o treballant per no res i un Dia com si res morir-me de no res Adeu-siau, mercès Al fons d'un bar, fotent-me un perfumat Per escalfar-me el cor mentre arriba la Mort a jugar al subhastat Fa dies que no sé quants dies fa Fa dies que m'estic dient demà