Pirena observa: és l'esclat d'una guerra. Lluiten per la terra, contra l'invasor. Les campanes sonen, vells i joves moren, La flama és encesa al cim del Canigó. Muntanyes regalades són les del Canigó Per mi bé ho són estades, més ara ja no ho són. Gebrada és la serra; impassible i bella; On tu t'hi pots perdre... dalt del Canigó. Flor de Neu et guia, et mostra i t'explica Llegendes d'altres dies, fen-te oblidar-ho tot. No hi ha clemència per a heretges ni traïdors. Reclamen la muntanya les hostes del senyor. Dalt del Canigó!