No ets ni una ombra del que erets, ni del que podries ser. Si és que fas pena de veure, no et reconec quan et veig. Quantes paraules perdudes, se les haurà endut el vent. No pretenguis que ara et cregui, això no ho arregla el temps. T'estàs consumint, cansat, deprimit. T'amagues en un pou de merda on creus ser feliç. Ara comences a entendre que aquest no és el teu camí Que tu ets fort i aquesta merda t'allunya del teu destí Ja no valen les excuses, ja va tocant assumir Que t'has fet esclau d'un vici, t'estàs autoconsumint.