En un món de paràsits, en aquests temps difícils, El teu cap dóna voltes buscant un equilibri. Surts cap al bar de sempre, tot buscant un refugi. Anem a fer una cervesa, abans que no em suïcidi! Els anys i l'experiència, t'han tret les il·lusions. Abandonats els reptes, has perdut l'ambició. Intentes trobar un somni, que ompli el buit del teu cor; Una infinita lluita, contra el temps i contra tot. Estàs perdut... no ets ningú... no tens futur. Perdut en un món de desgraciats, on mana l'interès. Sempre el mateix dubte al cap: qui et manava ser rebel? No trobes la manera,de canviar la teva vida. Intentant evadir-te, ja has perdut un altre dia. Vas caminant a cegues,el teu cor és la guia; Saps quin és el destí? Un fosc carrer sense sortida!