Passejant a prop de casa, arribes a aquell racó;
L'han canviat i no t'agrada... pots sentir la traïció!
Pots sentir el seu reclam.
Els carrers on tu jugaves, ara els veus tacats de sang!
La misèria és la que regna... ara ploren degradats!
I sents el seu reclam.
Hi ha tantes preguntes i una estranya veu;
Les respostes les podràs trobar dins teu.
És la teva terra, on et vas criar...
I és on tu moriràs... ja ho saps!
La senyera oneja trista i tu sents el seu dolor;
Sents la veu d'aquesta terra, sents dins teu els seus colors!
I sents el seu reclam!
Aquells traïdors que et governen t'han venut i enganyat;
Ells deshonren la bandera... recupera el que et pertany!
I escolta el seu reclam.
Sents el deure de salvar el que és part de tu.
Veus com la menystenen i et fereix l'orgull.
És per Catalunya, per la llibertat...
Que moriràs lluitant, si cal!
És la nostra guerra, retornar-li el seu honor.
Som la reconquesta, som l'eterna rebel•lió,
Som vents de llibertat!
Només resta l'esperança, en el nostre sentiment
De salvaguardar la pàtria, de seguir combatent...
En sentir el seu reclam!