Tu vas créixer en una casa humil, Lluny dels barris benestants On les coses són més fàcils, i la vida et saluda, I et tracta amb amabilitat No em crec el discurs de la igualtat, Ells no han conegut l'austeritat La injustícia es fa palesa, Diferenciant per renda les oportunitats Honrat, no m'han regalat mai res. Sang i suor és el què m'honora Sentint que puc estar orgullós. No sóc un nen de casa bona Honrat, no m'han regalat mai res. Sang i suor és el què m'honora Conscient de la meva condició: fill de classe treballadora Ells t'han fet sentir que ets inferior, Que no t'havies preparat prou Que tenir feina precària i un sou miserable Encara és una sort Fa temps que no crec en revolucions D'estudiants acomodats Però sento odi de classe que porto amb resiliència i en faig tenacitat Si pogués els hi trauria tot I els faria treballar En el pou on jo m'ofego cada dia al matinar Condemna de per vida... a treballar per un jornal Condemna de per vida... Sense diners, ni propietats Condemna de per vida... que porto amb honra i dignitat