Potser quan sigui l'hora No ens podrem moure Perquè no haurem encara Acabat de pagar el pis Potser quan sigui l'hora Haurem de dir que no Perquè tindrem molts nens En edat d'anar a l'escola Qui sap si quan sentim el crit Haurem just acabat de comprar Un cotxe nou i lluent I no voldrem deixar-lo Deixar-lo Potser quan sigui l'hora Serà el moment que planejàvem Un negoci interessant Que no voldrem pas perdre Potser quan sigui l'hora Estarem enlluernats per un amor Un amor dels que no deixen Dels que no deixen marxar Qui sap si quan sentim el crit Ens haurem acostumat a viure sols I no voldrem recordar Que som molts que som tants Que som molts que som tants ♪ Potser ja és ara l'hora I estem plens de cadenes Que ens hem anat teixint Poc a poc però ara ens lliguen Potser el crit ja es pot sentir Potser ja el senten els qui escolten Però (però) nosaltres ens hem anat tornant sords poc a poc Potser el crit ja es pot sentir Potser ja el senten els qui escolten Però, però Nosaltres ens hem anat tornant sords Poc a poc ens hem anat tornant sords Poc a poc ens hem anat tornant sords Poc a poc ens hem anat tornant sords Poc a poc ens hem anat tornant sords