Mariner de la plana Tot en popa i bon vent Mal llamp de llevantada Li arravatà la seva gent I és que tota pujada Acaba amb un descendiment Però, cinglera tallada Infortunis i mal temps Era una mar de tristesa Calamitós desconsol Maleí aquell maresme Calia fugir per passar el dol Es posà un rem a l'espatlla Únic fòtil que salvà Ni comiats, ni ploralles Llarg viatge molt llunyà Aigua dolça, terra endins Nit i dia oblidava confins Cel obert, d'esquena al mar El mariner caminava recusant tot far ♪ Aiguamolls i jonqueres Vorejant un torrent Avançava, amb fal·lera A on ignoressin que era un rem I a Sant Pau de Segúries El prengueren per forner Allí guarí les penúries I envellí la mar de bé Aigua dolça, terra endins Nit i dia oblidava confins Cel obert, d'esquena al mar El mariner caminava recusant tot far Aigua dolça, terra endins Nit i dia oblidava confins Cel obert, d'esquena al mar El mariner caminava recusant tot far