Del mercat a aquí ja m'he fundit més
D'un mc només per saber omplir el cabàs
Critica el meu estil i seràs carn de "mise en place"
Si no tens paladar tu ni t'hi prestis,
Si no portes res de beure seu a taula i no molestis,
Contempla, el teu discurs "fast food" i la meva cocció lenta,
La rima que marina llargues hores ara olora que alimenta
La "mirepoix" no vol pas pressa,
Improvisa però no oblidis la recepta,
No oblidis el concepte, mantingues l'equilibri de la dieta
Origen, recorda els macarrons de la tieta
I el que el teu futur augura,
Si engegues els fogons, ja formes part d'una cultura,
Si avui has dinat al Nostrum ni t'escolto,
Jo sóc de 4 hores quan es parla d'un bon fondo,
Sóc de reduir, sóc de colar i rectificar
I si em prepares un vermut mentre et cuino em poso tonto,
Per davant de l'etiqueta van orígens i cultura,
Va, digues arrebossat si no domines la tempura,
Respecta aquesta ciència, tirar de processats és una ofensa
La clau del sofregit és la paciència.
I si la grassa, caramel•litza massa, desglaça-la amb alcohol,
Si l'arròs se't passa no t'estranyi veure't sol
Company, la teva cuina et representa,
Si no tens un bon rebost doncs mai seràs el meu exemple,
Així de simple, una cuina insípida és un símptoma,
Potser una mala època, una decisió dicòtoma,
Cada pas que fas comporta noves conseqüències,
I el teu llegat al plat és fruit de les teves vivències.
Honora, no passis pena si la ceba vol una hora,
Anticipa i conta, el convidat sempre es demora
Però amb amor devora si l'estómac prou li sona,
Sigues bon amfitrió, sigues bona persona.
L'oliva del vermut és el menjar més exquisit que s'ha parit,
Si no tens escuradents amic agafa-la amb el dit,
"Palillo" està mal dit, comenta-ho el diumenge,
Amb amics i aperitiu és com es menja,
I fins que el món no giri en torn d' això no pararem,
No val la pena viure, sense seure a taula amb la família que triem
Gastronomia política, és la nostra proposta,
és la resposta que cridem.
Davant d'un món que no ens escolta,
Que llença un terç del que fabrica per la borda,
Que vol la vaca gorda però si el
Poble pobre es mor de gana poc li importa,
Condemnats al mortal combat ens veiem a l'hort del Tomba,
El nostre últim reducte, bona feina, bona terra, bon producte,
D'això no en tinguis dubte,
I tu que vas ser-hi quan calia i feies falta,
No cal ni que ho preguntis, va, seu a la meva taula.
Com un pèsol del Maresme jo tinc la meva baina,
Passió per la cuina mediterrània.
Cuina de mercat,
El teu carro de compra és una eina de combat.
Sóc producte de la terra, producte de consum local,
Mastega a poc a poc i trenca el motllo,
Cuina de mercat,
Micròfons i fogons és el meu rollo.
Esmolant el ganivet: un esdeveniment litúrgic.
El bo i millor pronòstic, en un rigor quirúrgic
El crepitar del sofregit trenca el silenci,
Que s'apagui el món, que la poesia comenci.
END