El ritual d'arribar a casa
Acompanya'm en aquesta nova noble causa
Treure'm les sabates i posar la vida en pausa
El món girant al marge del moment que ara vull viure
És el meu homenatge
Amb el meu millor somriure, estic regant les plantes
Amb xandall a la terrassa i corre l'aire, això ho hauré d'escriure
Potent ofrena del present, un sentiment no es pot descriure
Posa'm a prova ¡vinga!
Vinc a tenir cura dels detalls perquè cuido el meu espai
Com si fos un santuari
Com si hagués de tornar-li tot l'amor que d'ell emani
O que ell demani
Aquí sí sóc l'estrella en un autèntic escenari
I que no pari la festa del confort tan bon punt obro la porta
No m'espera ningú ni tinc l'amor d'una mascota
Moment posar a lloc allò que importa
Donar-li una altra volta o recordar que el vent que s'ho emporta
Si noto que el món pesa i és necessària la calma
Me'n vaig cap a casa
Abraçat al sofà o espatarrat a la terrassa
Avui no vinc de festa, em quedo al meu temple
Necessito cuidar-me
Em sobra la pressa
Quan estic a casa tot el que m'estressa escampa
La llum atenuada, el verd per la finestra
I la puresa de l'aire
Necessito cuidar-me, necessito cuidar-me
Després de la neteja del diumenge, una allau de pau
Planeja damunt del meu regne
No sé en quines ciutats he estat aquest cap de setmana
Recordo molt d'estrès i molta empenta, molt poc moment de calma
Però ara, res es compara a acabar tard la migdiada
Sota un subtil sol de mitja tarda, peli pijama i manta o
Estendre la bugada practicant una tornada
Aire, és tot el que em fa falta
És la importància de l'ordre o de com col·locar la compra, sempre
Tenint en compte fons i forma, tot allà on li toca és el concepte
I feina feta no destorba, broda, és la recepta
Per no estar fent el gamba
Per aplanar la corba, tirar de respirar estirat només projectant ombra
He de passar l'escombra però no tinc ganes de moure'm
Es un estat mental que m'acompanya des de sempre
Perfecte estat d'alarma
Si noto que el món pesa i és necessària la calma
Me'n vaig cap a casa
Abraçat al sofà o espatarrat a la terrassa
Avui no vinc de festa, em quedo al meu temple, necessito cuidar-me
Em sobra la pressa, quan estic a casa tot el que m'estressa escampa
La llum atenuada, el verd per la finestra
I la puresa de l'aire
Necessito cuidar-me, necessito cuidar-me