Vaig despertar-me amb la por de mirar el cel
Vaig tancar el ulls, vaig somriure
M'he fet la idea de que ja mai ens veurem
Però és un orgull estimar-te
I veig que és cert que passa el temps per tu i per mi
Encara hi ha una part de tu que em crida
Ets dins meu, ets dins de mi, ets un record en vida
Ets aquell record que em cura però que em fa ferida
Ara que no et puc veure i et sento al meu davant
Torno a pensar en els dies en els que ens vam fer costat
T'encantaria veure cada cosa que he abraçat
Si el món se'm fa petit, amb una passa el faig més gran
Més gran per mi i per tots aquells
Que vulguin compartir algun instant
Que el temps no et faci por és la millor solució
És bo tornar a ser qui tu vols, qui sinó?
♪
No és bo amagar-se, no es bo fugir, no es bo patir
No crec en el destí, però sí en el camí
Jo sóc aquí tant sí com sí així que hauré de resistir
Alguna nit t'he deixat el meu escrit
Múltiples contradiccions, però amb sort idees clares
Curiós l'ésser humà jugant males passades
Passes que no van enlloc però a algun lloc s'aturen
Potser en algun futur m'has de donar la benvinguda
Ara que no et puc veure i et sento al meu davant
Torno a pensar en els dies en els que ens vam fer costat
T'encantaria veure cada cosa que he abraçat
Si el món se'm fa petit amb una passa el faig més gran
Més gran per mi i per tots aquells
Que vulguin compartir algun instant
Que el temps no et faci por és la millor solució
És bo tornar a ser qui tu vols, qui sinó?
Ara que no et puc veure i et sento al meu davant
Torno a pensar en els dies en els que ens vam fer costat
T'encantaria veure cada cosa que he abraçat
Si el món se'm fa petit amb una passa el faig més gran
Més gran per mi i per tots aquells
Que vulguin compartir algun instant
Que el temps no et faci por és la millor solució
És bo tornar a ser qui tu vols, qui sinó?