Papa, trobe a faltar el iaio Li diu la menuda a son pare amb una foto del vell a la mà Lluïx cabells blancs Quasi platejats, i un somriure impolut Com si estiguera saludant Com si ens estiguera saludant "Filla, Jo també el trobe a faltar" Contesta son pare provant de trobar les paraules que venen al cas No té massa clar si respondre amb claredat Perquè pels seus morts Ella mai havia preguntat De la mort mai havia parlat No tingues por No tingues por Perquè la gent no mor Perquè la gent no mor Perquè la gent no mor Si la recordes Ella Es queda en silenci rumiant El seu gest delata que l'explicació no ha satisfet la curiositat Son pare és conscient que no ha funcionat I busca, veloç Alguna espècie de relat Que endolcisca el fet d'enyorar Filla meua No tingues por No tingues por Perquè la gent quan mor Perquè la gent quan mor Perquè la gent quan mor Només s'amaga ♪ La menuda dibuixa un somriure Son pare sap que ha funcionat "On estarà el iaio amagat?" Recorda sempre açò Recorda sempre açò La gent no mor, s'amaga La gent no mor, s'amaga La gent no mor, s'amaga La gent no mor, s'amaga