I així com l'home té por i es destrueix Per no escoltar la vida, Així la vida el persegueix, El fa parar i el crida. Fora del temps, Allà on les coses són simples moments I no hi ha angoixa; Allà on no poden burxar les nostres mans Ni malejar un paisatge, Lluny de les màquines triomfants, Lluny del seu esclavatge; Fora del temps, Mirant al seu endins, Buida la ment Fins que el silenci ve, Fins que el silenci ve, Silenci breu Que a cops t'atrau, Silenci nau Que camina, Silenci por Que fuig o rondina, Silenci plor Que puja i cau. Silenci cor Que t'obre el pit, Silenci crit Que desespera; Silenci llum Que els ulls allibera, Silenci arreu Que escolta Déu. Que l'home perdi la por a la solitud I ja veurem què passa; Potser veurà que va perdut, Potser s'entorni a casa. Fora del temps, Mirant el seu endins, Buida la ment; Fins que el silenci ve, Fins que el silenci ve. Silenci breu Que a cops t'atrau Silenci nau, Que camina; Silenci por Que fuig o rondina; Silenci plor Que puja i cau; Silenci plor, Que t'obre el pit; Silenci crit, Que desespera; Silenci llum, Que els ulls allibera; Silenci arreu, Que escolta a Déu.