I així es convenç, germans Que la Natura no l'ha admès, germans De més a més: Quan l'aire no deixa veure el sol I el bosc desperta despullat Quan baixa el riu emmetzinat I un ocell aixeca el vol i trenca. Quan el llampec no baixa del cel I el tro és de pólvora i metall, Quan el cavall ja no és cavall I l'estel ja no és estel Sempre hi ha dues mans d'home àvides pels voltants. I així es convenç, germans Que la Natura no l'ha admès, germans De més a més. Quan l'ou del peix ja neix radioactiu I el blat es perd al fons del mar, Quan la guineu no pot caçar I entre reixes sobreviu. Sempre hi ha dues mans d'home àvides pels voltants. I així es convenç, germans Que la Natura no l'ha admès, germans De més a més.