Es fa difícil somiar I quan toquem amb els peus a terra, Tot sombla fer-se més gran. Vaig intentar imaginar Que la consciència venia a veure'm I al veure'm va remugar. Sigues fort a cada cop, Em deia mentre em picava el pit i jo, Aguantant la tempesta, Vaig sentir-li dir: "Vinc a donar-te consol I a intentar treure't tota la por, (Vinc a donar-te) vinc a donar-te consol I a intentar treure't tota la por, Vinc a donar-te, vinc a donar-te...". Es fa difícil somiar Si toquem amb els peus a terra Em sembla veure't més clar. Vaig intentar-me arriscar, I la consciència seguia ferma, Ben forta fent-me costat. Sigues fort a cada cop, Em deia mentre queia la nit i jo, Que ballava amb la pena, Vaig sentir-li dir: "Vinc a donar-te consol I a intentar treure't tota la por, (Vinc a donar-te) vinc a donar-te consol I a intentar treure't tota la por, Vinc a donar-te, vinc a donar-te...". (I més força) Sento jo que miro (I més força) I a intentar treure't tota la por (I més força) Sento jo que miro (I més força) Vinc a donar-te consol I a intentar treure't tota la por.