He après a gaudir del pas del temps sense
Fer cas al rellotge, amb la innocència de quan érem nens
Podria dir que m'importen cada cop més
Les petites coses, aquelles que no són evidents
I recordant tots aquells dies
Quan érem més valents
I fèiem bategar la vida
Al ritme del present
Deixaré que marxin totes les pors
Seré la meva millor versió
Que amb la veritat sempre es pot encendre el món
I amb una espurna pots cremar-ho tot
Passaran els dies i això no ho sap ningú
Si podré fer–ho o em quedarà sempre lluny
De la mà de la incertesa caminaré
I que se m'emporti el vent
I recordant tots aquells dies
Quan érem més valents
I fèiem bategar la vida
Al ritme del present
Deixaré que marxin totes les pors
Seré la meva millor versió
Que amb la veritat sempre es pot encendre el món
I amb una espurna pots cremar-ho tot
Deixaré que marxin totes les pors
Seré la meva millor versió
Que amb la veritat sempre es pot encendre el món
I amb una espurna pots cremar-ho tot
Cremar-ho tot, pots cremar-ho tot
Cremar-ho tot, cremar-ho tot
Cremar-ho tot, pots cremar-ho tot
Cremar-ho tot, cremar-ho tot
Deixaré que marxin totes les pors
Seré la meva millor versió
Que amb la veritat sempre es pot encendre el món
I amb una espurna pots cremar-ho tot
Deixaré que marxin totes les pors
Seré la meva millor versió
Que amb la veritat sempre es pot encendre el món
I amb una espurna pots cremar-ho tot