Feies el sopar, jo parava la taula I com sempre escoltàvem les notícies Quan de sobte sento un clic, tot el pis es queda buit A l'escala ho comenten les veines Se n'ha anat el llum I veient que la verdura ha quedat a mig bullir Em proposes d'acabar-nos el formatge de París I amb la llum de la llanterna ho deixem tot enllestit Per l'escena impensada que ens espera L'un davant de l'altre, en una taula que ara sembla diferent L'espelma t'il·lumina tancant els ulls, provant el vi I de sobte et reconec, i no entenc on hem estat tot aquest temps I em preguntes si estic bé i, encongit, goso confessar-te Que ahir a la nit volia explicar-te que ja no sento allò per tu Que potser estaria bé donar-nos un temps per cadascú I em respons que tu també pensaves el mateix I ens mirem, mentre parlem De tu i de mi ♪ L'un davant de l'altre