És Nadal i a casa prop de l'arbre el tió somriu als nens Que corren a la cuina on nerviosos esperen que els cridem. Si els veiessis... Sota de la manta hi ha joguines i un detall pels grans. Sento algú que crida 'Tothom a taula, és hora de dinar'. Si ens veiessis... si ens veiessis... I si veiessis la petita com s'enfila a la cadira I recita un vers d'un estel que creua el cel, I el tiet que entre cava canta la nadala que amb tu sempre cantava: "Pastors aneu a Betlem i busqueu l'estable on plora un nen que te fred. Porteu roba i alguns troncs i cuideu la mare i el petit nadó." Tapo la petita que ha quedat adormida en el sofà, I l'Oriol explica que té una amiga a la universitat. Si els veiessis... Si els veiessis... I si veiessis com cantem entre cava i cava aquella nadala que tu sempre cantaves: "Pastors, aneu a Betlem i busqueu l'estable On plora un nen que te fred. Porteu roba i alguns troncs I cuideu la mare i el petit nadó."