No puc recordar quantes vegades dec haver imaginat Que abans d'arribar al replà L'ascensor s'aturava i quedàvem tancats fins l'endemà Que despertàvem com dos amants No puc ni comptar quantes vegades dec haver somiat Que saltava del terrat Per rescatar-te de les mans d'un covard que al pis de baix Està a punt de deixar-te anar Quan ens creuem i veig que em veus El meu destí es posa dempeus I amb un sol gest atura el temps I t'aplaudeix però tu no el sents ♪ T'he de confessar que hi ha dies Que em llevo tres quarts d'hora abans I vaig a comprar el pa Al forn de davant d'on esperes el tram Per un instant, per saludar-te mig tremolant Quan ens creuem Quan ens creuem Quan ens creuem Quan ens creuem I veig que em veus El meu destí es posa dempeus I amb un sol gest atura el temps I t'aplaudeix i abans que es fongui tot el gel Et confessa algun secret Que tothom sap, però tu no el sents Però tu no el sents Però tu no el sents Però tu no el sents Però tu no el sents