Aquest camí que deixo enrere és llarg Però em vull lleuger del seu bagatge De res no em valen tants d'atzars Ni els vells camins, ni el blau del mar Si dintre seu no sento com batega, i hi batega El fràgil art de la tendresa Del teu amor ho espero tot, i tant Que en faig un cant pel meu capvespre Estimo l'ànsia dels teus ulls L'impúdic arc del teu cos nu Però, amor, t'estimo encara més i sempre, més i sempre Sabent-te esclau de la tendresa Del dolç batec de la tendresa Que espera La tendresa Que exalta La tendresa Que ens cura quan fa por la solitud El món que visc sovint no el sento meu I sé els perquès d'una revolta Misèria i guerra, fam i mort Feixisme i odi, ràbia i por Rebutjo un món que plora aquestes penes, tanta pena Però tot d'un cop ve la tendresa Ah, si no fos per la tendresa Que espera La tendresa Que exalta La tendresa Que estima quan fa por la solitud