Feia dies que els amics Em volien treure de casa I ahir a la nit Van arrossegar-me A un nou lloc De pizzes artesanes Els ha quedat bonic Sona música italiana Hi ha cadires de colors Al voltant de cada taula Algú demana El millor vi de la carta I al beure el primer glop Se'm clava Com la punta d'una espasa Una veu que no esperava Diria que eres tu Unes taules enrere Sopant amb algú que no conec Juraria que eres tu Parlàveu de la feina I rèieu amb aquest Algú que no conec I és tan estrany I és tant absurd No goso girar el cap No vull que siguis tu I noto que els amics Allarguen la conversa I parlen de l'estiu I no sé què de Formentera Jo només sento Una veu Que em desespera Recordo que eres tu Una foto en blanc i negre Ballant amb bombetes al carrer Recordo que eres tu Saltàvem la foguera I el món era petit I aquell amor immens I és tant estrany I és tan absurd No goso girar el cap No vull que siguis tu No saps quantes vegades He tornat a aquella taula I et sento i em giro I vinc a saludar-te I em presento Al noi que t'acompanya I et dic que et veig molt bé I et dic que estàs molt guapa I el món desapareix Amb aquella mirada Quedem la meva por tu i jo I veig creuar la vida I et dic amb veu trencada Seria tan feliç Si tornem junts a casa