Amb un fort esglai despertaran
Sentint la mort propera
I al règim interpel·laran
Creient-ho una quimera
Però cony si no espavilaran
Al veure la fumera
Tan ràpid que se sorprendran
Tot d'una buscant drecera
I pitant marxaran
Podent encara donar gràcies
Que aprendran mentre viatjaran
Pels seus actes bé coneixeran
El que als vençuts espera
I no gaire temps resistiran
Guardant el seu darrere
Tard sirà quan se'n penediran
D'haver encès la metxera
Tant que gens no discriminaran
Entre anar a peu o amb pastera
I el fat els brindarà de nou la oportunitat
Per negar la obvietat
Que és que és casualitat
Si és que hi ha una relació
Entre color i estat
I si errem sols hauran d'actuar amb naturalitat
Valent-se de la seva innata superioritat,
Doncs veurem si és veritat!
Però més valdrà que Déu s'apiadi i que en cap intent
No els enxampin i no els retornin al remitent
Ja que diuen -que no és molt progre- però que en calent
És probable que se'ls apliqui la llei vigent
Que és encara prou ben trobada i diu ull per ull
Dent per dent!
Dent per dent!
Dent per dent!
Dent per dent!
I pitant marxaran
Podent encara donar gràcies
Que aprendran mentre viatjaran
Enllà
Enllà