Fa dies que Abocat al balcó He perdut el jornal Xerrant amb un pardal Més ensopit que jo O mirant com S'esfulla l'alzinar Olorant romaní Com tornen a florir I es tornen a esfullar Fa dies que no sé quants dies fa Fa dies que m'estic dient demà I espero I espero Vivint amb res Treballant per no res I un dia com si res Morir-me de no res I adéu-siau, mercès Al fons d'un bar Fotent-me un perfumat Per escalfar-me el cor Mentre arriba la mort A jugar al subhastat Fa dies que no sé quants dies fa Fa dies que m'estic dient demà, demà I espero I espero I espero ♪ Abocat al balcó L'espero Despullant l'horitzó L'espero Espero pel meu goig I per la meva pena Pel dia i per la nit Que torni Helena Que torni Helena I és que quan passa pel meu carrer Fins el geranis li acluquen l'ull L'aire es fa tebi amb el seu alè I les llambordes miren amunt Sa pell morena Quan passa Helena Quan ella mira saps que la font Quan ella vol, la dóna Quan ella plora, saps què és el dol Quan ella calla, el món tremola Quan ella estima, l'amor pren vol I entre teulades es gronxa el sol I els passerells dels fils de la llum Miren gelosos com riu i es mou Color d'espera llarga i perfum De lluna plena La meva Helena La meva Helena Però Fa dies que L'estar dret em fa mal El reuma em menja els dits I ha fugit el darrer pardal