Ens ho ha de dir la veu tremolosa i trista d'un campanar Un cop de llum i el crit d'una garsa que ha despertat amb fam I busca per entre blats i civades qualsevol cosa per omplir el pap O potser un gall que dins la cort canta: "La nit és morta i ja es fa clar La nit és morta i ja es fa clar" Mentre jo canto de matinada, la vila és adormida encara S'han despertat mullades les fulles del camp d'alfals veí S'espolsen l'aigua de la rosada mentre que arriba la matinada I el sol que les escalfa fins que les tallin d'un cop de falç Alcen la testa mullada i fresca per caure a terra massa temps hi ha Per caure a terra massa temps hi ha Dintre la vila ja plora un nen i per els afores corren els bens I amb el sarró i la bota a l'esquena, i amb un bastó a la mà Se'n va el pastor i el seu gos d'atura se'n van cap unes altres pastures Trencant rius i cabanyes, a les muntanyes volen tornar Surt amb l'aurora, cal sortir d'hora, el camí que han de fer és molt llarg El camí que han de fer és molt llarg Cap a la vila ja ve el pagès, la bossa buida i el carro ple De roig tomàquet i de verdures collides del seu hort La mula sua, el carro crida i l'home tanca els ulls i somnia Mentre que el sol es lleva d'un llit d'alzines, enlluernant A les velletes que, pansidetes, cap a l'església van caminant Cap a l'església van caminant I ara jo canto de matinada, la vila és adormida encara I ara jo canto de matinada, la vila és adormida encara