Sota el sostre dun cel rogenc creix larrel Que mira com el firmament ja sapropa. Avui sembla que no està tan lluny Avui sembla que no sigui tan alt el mur. Taques roges sobre un sol intens Fan de larrel un roure de mil anys i etern Les seves branques arriben a ser El ventre duna mare i el refugi del viatger. Naveguem contracorrent, però les veles les omple la força del vent. Ja fa massa que esperem tots plegats Tres segles són suficients, sha acabat!. Si baixes al carrer ens trobaràs Perquè és allà on els somnis es fan realitat. Totes les gàbies sacaben trencant No hi ha candau que tanqui la llibertat El nostre dia pot arribar Empenyem alhora i arribarà. Naveguem contracorrent, però les veles les omple la força del vent Ara volem la selecció de cadascun dels millors dels nostres sentiments. Una gota de suor a la gespa En caure rega el somni, duna terra!. Naveguem contracorrent, però les veles les omple la força del vent Ara volem la selecció de cadascun dels millors dels nostres sentiments .