Digues-me tu i digues-me si veus El vermell que li llueix A les galtes. Digues-me tu si li atorgues com jo El perdó que no mereix Per les faltes que comet. I el vermell de les roses que Compraves, colló, A mitjan febrer, I aquest vermell destenyiré. Amb la salina de les llàgrimes Que cada dia em fa plorar!, Amb la suor que regalima del meu front I és que tu no la veus... A tu te va quedar clar Que havies acabat amb aquesta víctima I ara te toca a tu, i te plany Company, vermella és la sang I ella la té blava, Glaçada, semblava Que era una fada I ha estat la meva creu! Mira tu que la pots mirar I confessa'm si encara no ets un desgraciat, I si no ho ets ja ho seràs... Contempla-la tu que la pots contemplar, La seva nuesa per sempre t'embruixarà, és una deessa de l'avolesa I ver... i vermell com el vi que ens va embriagar Els ideals, encara érem dos xavals, Dos animals... No m'amagaré i sabré què fer Si un dia me torna a cercar, I si t'arriba l'hora Fes-te enfora, Encara et pots salvar...