Caragola, que sempre estàs solam
Tu que comptes dies que vendrien
Per veure el teu llimaquet
No fa tant de fred quan el llit és buit
I jo me'n cuid, de tapar-te amb el pensament
Tingués present que com tu i jo n' hi ha molts!
Però no són tu i jo
Desafiant mars, muntanyes i ports
Lliurant batalles contra sa monotonia
Amb espases fetes d'anys de companyia i de suport
De tardor a tardor t'absentes de sa meva llar...
I jo ansii poder encendre un foc
Que mos doni calor
I ara que te vull per sempre te vull ben a prop!
Adéu als mites dels lliures! als anys de batallar tot sol
Per un forat en es calendari, vessariem sang
I en els dietari de sa soledat
Sedentari per tu he arrabassat cada pàgina
Imagina't una vida junts
Tanca els ulls... tanca'ls...
Somi arem desperts, despertarem somiant tu i jo
Caragola, que jo ja he fet vidriola
Per fer-te una barqueta i una avioneta
Que mos dugui a altres móns
Que mos ompli d' il.lusions
Viure sempre dient vida!
Si tu vols és mentida que com tu i jo n' hi ha molts
Però ells no són ni tu ni jo
I ara que te vull, per sempre te vull ben aprop!
Adéu als mites dels lliures! Als anys de batallar tot sol
Per un forat en es calendari, vessariem sang
I en els dietari de sa soledat
Sedentari per tu he arrabassat cada pàgina
Imagina't una vida junts
Tanca els ulls... tanca'ls...
I en els dietari de sa soledat
Sedentari per tu he arrabassat cada pàgina
Imagina't una vida junts
Tanca els ulls... tanca'ls...