Ja esta, sempre amb paraules, amb paraules, amb paraules Va fent, escriu el que sent Sent el que escriu i diu de paraules, de paraules De paraules Poeta ambulant, s'any que sa poesia es abundant Tambe ho sol ser Pero a tu te's ben igual Com en David la fona, agafa el poeta la ploma Amb la mateixa ira! Mira de fer un món millor amb paraules, amb paraules Ei! Sempre xiules tonades mediterrànies Que s'enduu l'aire Ei! Pretens trobar roses a un jardí de dàlies Mai se t'acaba l'esperança Aquí el tens: sempre amb paraules, amb paraules Vola, vola, vola, vola pel seu univers Que construeix de vers en vers I eternitza a cops de tinta Mirau quina pinta! Pobre poeta ambulant! Vestit amb quatre draps, barbut albí, l'alè de vi Les línies de les mans no albiren cap destí Millor que avui Com l'exiliat per la terra Sospira el poeta i s'aferra A la seva única pàtria Món de poesia, fet de paraules, de paraules Ei! Sempre xiules tonades mediterrànies Que s'enduu l'aire Ei! Pretens trobar roses a un jardí de dàlies Mai se t'acaba l'esperança Paraules Paraules Paraules Paraules Paraules Paraules Paraules Paraules Paraules Paraules Paraules Paraules