Soc filla de Sants, Duc les males sangs i les tares De la llibertat Que m'havien dat els meus pares Pels carrers estrets Amb quatre vailets Ja sentia com si dintre meu Se'm bellugues l'instint dels carrers Quan vaig ser capaç De ser un esquerràs A tota hora Em van fer ser filla de teler teixidora La fàbrica a mi Em va fer sentir Vanitosa Perquè el meu tipet tan ufanós Era el més vistòs Un pinta de caliquenyo I gorra de tort Que mirava un xiquet guenyo Va ser ma sort Vaig fruir la vida per primer cop Com una ferida Que em duia aprop La disbauxa Al darrere les carenes D'un envelat Fou la causa De mes penes Molt de bon grat Després com les altres Vinga a patir Vaig anar com totes Pel mal camí Per sofrir ♪ Al darrere les carenes D'un envelat Fou la causa De mes penes Molt de bon grat Després com les altres Vinga a patir Vaig anar com totes Pel mal camí Per sofrir