Carnets revelen el teu nom. Però no saps pas com trobar-te. Ni cap on vols anar. El temps amaga els teus sentits. I et fa del cor una pedra Que només pot fer mal. Lluny, quan creuo l'oceà, El teu batec constant Es perd a dins del mar. Lluny, les cartes que enviem Es buiden amb el vent I arriben sense res.
Però l'olor de flors del teu vestit Em trenca tots els esquemes, Quan t'apropes a mi. I fa que res no sigui estrany Quan tanco els ulls i t'abraço. Com si això fos real. Lluny, quan creuï l'oceà, El nostre petit món Començarà a girar. Tanca els ulls i compta a cinc, I para'l amb el dit, Que aviat jo seré allà. ♪ Para i mira què senyala, I queda en un sospir El blau de sota el dit