Després de dies ho aconseguim, parem la rotació,
"T'has marejat?" dic que sí al meu cap.
Passen els dies i no tenim nits
Però puc comptar constel·lacions amb els dits.
Fa 639, 5 astres que no ets amb mi al llit.
I ens propulsem encara més endins, o més en fora o
Més propers dins una eterna nit.
Ho tinc tot però sé que no tinc res
L'espai, el bui, l'etern, la manca i als meus dits
El sostre de l'infinit.
I en la distància et veig la cara dient que tornaràs.
I quan et dic que vinc em mires, i dius
Dius, dius, dius, dius
Eh
No vulguis anar tan ràpid
Eh
No vulguis anar tan lluny.
Eh
No vulguis anar tan ràpid
Eh
No vulguis anar tan lluny.
Però arriba el momnet, i a un indre llunyà
Una ombra que ve, els teus peus bucejant
Entre planentes i la brossa estelar.
Ets tu, ho sé, i et saludo amb la mà
I a dos-cents metres ja quasi estàs a tocar
Et llenço una corda, t'he vingut a rescatar!
I dins l'escafandra fas una cara
Que no havia vist mai, sento la ràdio activar-se i dius
Dius, dius, dius, dius
Eh
No vulguis anar tan ràpid
Eh
No vulguis anar tan lluny.
Eh
No vulguis anar tan ràpid
Eh
No vulguis anar tan lluny.
Són les metides que floten, la vida
L'espina que et treus tota sola i recordes
Que no necessites la seva mirada,
Volies la lluna i tu vas baixar-la!
I dins l'escafandra faig una cara
Que no havies vist mai, sento la ràdio activar-se i dius
Dius, dius, dius, dius,
Dius, dius, dius, dius, dius,
Eh
No vulguis anar tan ràpid (No, no, no vulguis anar tan ràpid)
Eh
No vulguis anar tan lluny. (Aham Sigah)
Eh
No vulguis anar tan ràpid (Que només queda el millor)
Eh
No vulguis anar tan lluny.