Amics i senyors, "tuti i quanti"
He vingut per dir un pregó
I el que emigri que s'aguanti
Perquè sempre tinc raó
Aquest poble que em contempla!
Aquest poble que em contempla
Aquest poble que em contempla
Dolçament agermanat, (Montserrat)
I que sempre fa bondat
Que si no mal aniria
Està avui de festa gran
Per que és Santa Rosalia (Eh! Eh!)
Vull, vull dir, (volem ballar!)
Vull dir, Sant Gregori el gran (Eh! Eh!)
No ha fa res, Sant Zacaries (Eh! Eh!)
Bé, com els hi plagui a vostès
Per què jo no tinc manies
I de dir no em costa res (Bé! Bé!, Mercè)
Vet aquí un dia solemne
Dia bell, de germanor (Calla, burro)
Si en voleu parlar, parlem-ne
Per què si no me'n vaig jo (Adéu)
Les virtuds les tenim totes, (Montserrat)
Treiem pedres dins dels pans, (Al revés!)
A bé, si bé, al revés
Amb quatre gotes
Fem prodigis sobrehumans
També tenim quatre barres
Quatre quartos, molta pau, (I tant!)
Barretines i samarres, sardanes
I un cel tot blau (Oh!, ai, que bonic!)
Per això som més bons, (Montserrat, Mana)
Més, savis, i donem prova de seny
Que ja ho deien sempre els avis
Qui anys passa, dies empeny (Burro! Fantasma!)
Ja sé el que em dic, paciència
I porteu-vos tots com cal
Que el cridar i la violència
Són mal vistos des de dalt (Bé, bé)
Apa, doncs, felices festes
Aneu sempre amb el cap dret
Les donzelles sempre honestes
I els xicots el clatell net (Home)
I que el Sant a la Patrona
Us mantingui la il·lusió, (Per molts anys!)
Senyors, fins una altra estona