Diu la teoria de l'evolució,
Que venim dels micos, quina aberració!
I és evident que l'home ve de la patata,
De la patata, de la patata.
I és evident que l'home ve de la patata,
De la patata, de la patata.
Sembla estrafolària aquesta teoria,
Però es funda en uns fets que veiem cada dia:
Hi ha moltes patates que estan mig grillades,
Igual com els homes ho estan a vegades,
Quan veiem que un home té un nas que esparvera
Tots diem: "refotre, quina patatera".
Les patates velles s'arruguen de pell,
Igual que tot "cristo" quan es torna vell.
I és evident que l'home ve de la patata,
De la patata, de la patata.
I és evident que l'home ve de la patata,
De la patata, de la patata.
Eh! Ah!
Patata, patata, patata, patatera.
Patata, patata.
I és que la patata sempre ha sigut
Ai! un assumpte molt pelut.
Eh! Ah!
Patata, patata, patata, patatera.
Patata, patata.
Que ja Adam i Eva va ser una enredada,
Que no era una poma, que era una patata ...
Eh! Ah!
Patata, patata, patata, patatera.
Patata, patata.
Pren una patata i així cara a cara
Mira-la amb tendresa i digues-li, mare!
Que cada vegada que fem estofat
No ens donem compte de l'assassinat
I és que la patata és el nostre sustén
La fècula, es veu, és un gran aliment.
Per això quan et moris ...
Et dirà el mossèn ...
In Fecula feculorum. Amén!
Eh!
I és evident que l'home ve de la patata,
De la patata, de la patata.
I és evident que l'home ve de la patata,
De la patata, de la patata.