Diu, que hi ha una tribu d'indis
A l'oest americà
Que té alguna retirada
Amb el poble català.
No hi ha tribu més ufana
Sota la capa del sol
Són i seran gent apatxe
Tant si es vol com si no es vol.
Ha rebut per totes bandes
Però endavant, que no ha estat res!
Per la seva mala estrella
és el pupes del far-west.
Doncs sabem segons la història
Que aquesta tribu, pobrets!
Quan es rifen garrotades
Tenen tots els bitllets.
Que lluny és el far-west!
Que bonica és Oklahoma!
Com el far-west, no hi ha res!
Invasions de tota mena
Ha sofert contínuament
Però una de les més sonades
L'ha tingut darrerament:
La del general Frank Custer
I un grapat de capsigranys,
Ara fa quinze mil llunes,
Més o menys uns quaranta anys
La primera atzagaiada
De l'infame general
Fou prohibir la seva llengua
I la dansa ritual
I enviar els casaques blaves
Per colonitzar els nadius
I arrencar la cabellera
Als elements subversius
Que lluny és el far-west!
Que bonica és Oklahoma!
Com el far-west no hi ha res!
Però a la mort del general
El del "sellos" de correus
Ho deixa tan ben lligat
Que manen els seus hereus.
I quan la tribu amb eufòria
Desenterrant la destral
Engegava a fer punyetes
Al famós seny ancestral.
Per poder-ho canviar tot
Però que tot seguís igual
Van muntar unes eleccions
Per distreure el personal.
Per parar el cop de moment
I presidir la reserva
De l'exili arriba un "jefe"
Que tenien en conserva
Que lluny és el far-west!
Que bonica és Oklahoma!
Com el far-west no hi ha res!
I per asserenar els ànims
D'aquest poble tan tossut
Es firma una tractat de pau
Que li diuen l'estatut.
Però com sempre passa al cine
A l'hora de la veritat
Els tractats amb rostres pàl·lids
Sempre són paper mullat.
I ara es volen tirar enrere
Perquè diu que som un cas
I quan se'ns dóna un ditet
Ens agafem tot el braç.
I de tant que ens recomanen
Prudència i moderació
Ja no estem desencantats
Ara estem cagats de por.
Doncs no volen que fem l'indi
I amenacen cada dia
Que si no estam quiets vindrà
El set de cavalleria