Oscil·la el pèndol de manera brutal Quan el negoci de la banca trontolla. Arrossegats per les aigües fecals Torna el feixisme infestant tota Europa. Tanquem fronteres, retalls socials, La xenofòbia, el patriarcat... I com imbècils ens quedem esperant No hi ha retorn quan el pèndul s'encalla. El pes del pèndol l'estan esmolant, Ja no fa força el magnetisme soviètic, Tallant els pactes de diners i treball, La llei del pèndol ara se'ns gira en contra. Alerta! Alerta! Neoliberals Privatitzant tot el que era del poble Qui va pujar a Orwell a aquell pedestal? Jo prefereixo a Brecht i a Maiakovski! "El sabre xisclà. De les espatlles de dalt a baix En quatre quilòmetres és partit. Wilson s'ha aixecat i espera: deurà sortir la sang. Però de la ferida, Sobtadament, s'aixeca un home, I comença a caminar vers ell! Gent, cases, cuirassats, cavalls Sortiren de la carn esqueixada." Hem de fixar-nos en l'eix, D'on penja el pes de la balança. Hem de fixar-nos en l'eix, I desplaçar-lo a la esquerra, I desplaçar-lo a la esquerra, A l'esquerra, a l'esquerra... encara més!