Tenia quatre banderes, tres les vaig perdre en combat
La bandera que fa quatre l'he desada en un calaix
No la trauré fins que bufi ben fort el vent de llevant
I s'endugui aquest mal aire que ens toca de respirar
Tenia un jardí amb tres arbres i un mal vent me'ls ha esfullat
Amb el jardí ple de fulles no fa de bon caminar
El mal vent encara bufa, jo no em canso d'esperar
Per cada fulla caiguda als arbres hi neix un tany
De dos amors que tenia, l'un en terra, l'altre en mar
El de terra l'empresonen, l'altre viu exiliat
Jo ni ploro pel de terra, ni em lamento pel de mar
Plors, laments de què serveixen?
Gent que lluiti és el que cal
♪
Tinc una llengua tan viva com les més vives que hi ha
Si quan parlo s'esparveren, jo que sí, em poso a cantar
Canto i canto i cantaria si pogués més fort i clar
Quan les cançons siguin pedres vinga fones i al combat
Amors, arbres i banderes són mots de bon recordar
Qui n'aprèn la cantarella mai més no l'oblidarà
Si de cas no l'heu apresa no us canseu de preguntar
Que si els mots són com la pluja la terra som tots plegats
♪
De dos amors que tenia, l'un en terra, l'altre en mar
♪
El de terra l'empresonen, l'altre viu exiliat
♪
Jo ni ploro pel de terra, ni em lamento pel de mar
♪
Plors, laments de què serveixen?
Gent que lluiti és el que cal
Gent que lluiti és el que cal
♪
Tenia quatre banderes, tres les vaig perdre en combat
La bandera que fa quatre l'he desada en un calaix
No la trauré fins que bufi ben fort el vent de llevant
I s'endugui aquest mal aire que ens toca de respirar
Tenia quatre banderes, tres les vaig perdre en combat
La bandera que fa quatre l'he desada en un calaix
No la trauré fins que bufi ben fort el vent de llevant
I s'endugui aquest mal aire que ens toca de respirar