L'infern és buit, tots els dimonis són aquí: L'esfera gira, encesa, la ràbia del desig, I el ritu dels ancestres transforma l'aigua en vi, I l'ànima en la carn rostida pel capritx Del monstre berg i abstracte que regna aquests serralls. L'infern és ple de pólvora, d'humans folls que recorden Les gestes dels seus ídols ressuscitant els balls Caiguts dels cims gegants, amb nans i amb dracs que acorden Llurs veus i moviments a ritme de la plaça. La plaça és plena d'àngels, centaures, turcs i dol, Que explota en el tabal, trencant a cops de maça, Quan mor el mar d'orgies de l'últim tirabol. I una àliga somriu, al niu del quer més alt, Flairant el fum que acobla els déus del bé i del mal.