Sabem on és el nord però no sabem com anar-hi,
Sabem el què tenim però no pas què n'hem de fer,
Si una cosa és segura és que no hi ha qui ens pari,
Però deixar d'avançar en cercle estaria molt bé.
Tot el nostre bagatge és un cúmul de fracassos,
Però incomprensiblement cada dia som més gent.
Sempre que ens alcem és per fotre'ns de nassos
I malgrat tot, malgrat tot guanyarem!
Contra tot pronòstic.
Semblava que no podria ser.
Podem fer-ho i ho farem.
Ves per on!
Guanyarem
és escrit a les parets
Ja somriuen els vailets
Cada cop criden més veus
Ja hi pots pujar de peus.
Un dia vam decidir que havíem de sortir de casa
Per anar a un lloc precís, i fer el camí és convenient
I per això no volem arribar per art de màgia,
Però tampoc no podem estar voltant eternament.
Deixem-nos de ser partidaris d'una o altra cosa,
Això només ens fa ser elements decoratius.
Cal que deixem de ser aquells que proposen
I passem a ser aquells que atenyen els objectius.
No podem acomodar-nos en la temptativa,
I asseure'ns a lloar i plorar les pròpies tibantors.
No es pot entrar en aquest joc en el que se'ns convida:
Sempre guanya la banca i mai els jugadors.
Cosim tots els estendards i fem-ne un de sol,
Tan ferm i colossal que s'hagi de dur entre tots,
Passem full i capítol de la història
Plantant-lo al cim de la victòria.