La meva estimada Jo me l'estimo tant, Però només pensa en mi Quan la tinc al davant. És bruna de cos, Té la pell llampant, Va vestida de verd, Porta un mocador blanc. Un estel roig a la solapa, Ella també viu lluitant, Si més no em dóna força Per a seguir endavant. Té un cul tan rodó, Té un coll tan excitant, Té un sucs que sempre Estaria xarrupant. La prenc per la cintura, La poso horitzontal, I els meus llavis viciosos Cap al mateix forat sempre van. La meva estimada Jo me l'estimo tant, Em segueix arreu Dels Països Catalans. Me l'estimo amb força, Mai ningú ha estimat tant, La meva estimada és una Voll Damm.