Un pagès tenia enciams I els ha venut al mercat I ha anat a comprar pa Amb els diners que li han pagat. La fornera està cansada De pencar tot el matí I s'acosta fins a la tasca Per a fer-hi un got de vi. Amb els diners de la fornera El taverner ha sortit Fins aquí a la fusteria Perquè li arreglin el llit. En aquest poble tan plàcid Treballar és natural, Tot és just i tot és fàcil, Tothom té allò que li cal. El jove fuster li cobra Un cop la feina ha fet I va al teatre amb una noia Que ja fa temps que coneix. Surt l'actriu de l'escenari I es canvia per anar A veure l'apotecari: Té un xic de mal de cap. En acabat va el farmacèutic A comprar-li alguns rams D'herbes per fer medicines Al pagès dels enciams. En aquest poble tan plàcid Treballar és natural, Tot és just i tot és fàcil, Tothom té allò que li cal, Però els hi han fet una factoria Fora vila, un tros enllà, On mai no es fabrica Res de bo pels vilatans Un jutge fabrica condemnes, Un policia, repressió, Un periodista, fabrica mentides, Un militar fabrica por, Un banquer fabrica deutes, I un bisbe submissió Aquesta és la factoria De la dominació.