Mor l'home prop Kigali ran del camí d'enlloc, El formiguer dement de cada dia enfila I aquest maleït ferment que brolla de l'argila Vol ser el taüt que embali el preu de l'alto-el-foc. I encara sota el pal·li escalfa i bull la til·la, Hi ha un banquer present queixant-se que té poc I un que ven armament bregant a cops de roc Per tal que l'odi escali els murs d'una altra vila. I això des d'occident són mals antropològics Molt lletjos i molt tristos, i calen quinze rals: El preu de la neteja de la nostra consciència. Que s'alci qui passeja pels humans zoològics, Que encenguin tots els mistos i cremin la paciència, Que el sud sigui valent per vèncer els animals.