Ni el costum de créixer compulsivament
Com un monstre que ha d'anar augmentant la dosi,
Ni fer un estat independent
Amb les normes que el capital imposi.
Ni un exèrcit que, amb l'excusa nacional,
Vagi pel món vigilant pous de petroli,
Ni una xarxa colonial
Que ens faci rics a còpia de l'espoli.
Ni un mercadeig amb les necessitats
Que transformi els drets humans en privilegis,
Ni un patriotisme barat
Que converteixi la queixa en sacrilegi.
Seria ridícul,
Un cop arribats aquí,
Per pressa, per mandra
Copiar i reproduir
Allò de què ens vam deseixir.
Ni el poder en mans dels quatre-cents,
Que segueixin fent el que els dóna la gana
Fent servir els senats i parlaments
Per fer creure a la gent que el poble mana.
Ens diràs que és impossible i que el món
Està muntat d'una altra forma.
Però, de coses impossibles, què en sabràs?
Tot és impossible fins que ho fas!
Independència
és no dependre,
No és pas canviar d'opressor,
és no dependre,
No és només separació
De l'estat anterior,
és no dependre,
Sobirania energètica
és no dependre,
Sobirania alimentària
és no dependre,
Sobirania econòmica
és no dependre,
Sobirania de gènere
és no dependre,
és no dependre de ningú
Llevat de tu,
I això no,
No vol dir estar aïllat,
Sinó
Que la relació
és amistat
I no submissió.
És no dependre.