És tan senzill com fer que, de l'esperança
No ens faci mandra sostenir-ne el pes
És tan senzill com no delegar-la
Als que no volen que canviï res
És tan fàcil si es pensa
Que cal, amb permís o sense
Atorgar-se veu i vot
És tan fàcil si un s'emplaça
Sigui a l'urna o a la plaça
A dir-ho tot
Bé sabem que la temença
És la dura recompensa
De la represàlia sagnant
I que aquell que la genera
De nosaltres sols espera
Fer-la gran
No seran mai més obstacle
L'amenaça i la coacció
Fermament anem tancant
Les portes a la por
Renunciem a acomodar-nos
A un futur de submissió
Fermament anem tancant
Les portes a la por
♪
Com a pertot, tenim enzes i savis
Però ens determina un interès sincer:
No allà on gronxava el bressol dels avis
Sínó la franca voluntat de ser
En l'adversitat funesta
S'ha respost amb la gran gesta
De l'empelt de cultura i de dret
Si el país tingués, tal com
Les persones, un cognom
Fóra aquest
I ara que aferrem la llança
Al combat d'emancipar-nos
Farem cas d'un únic seny:
Un sol poble i no cap altre
Estendard i no combatre
Al seu terreny
No seran mai més obstacle
L'amenaça i la coacció
Fermament anem tancant
Les portes a la por
Renunciem a acomodar-nos
A un futur de submissió
Fermament anem tancant
Les portes a la por