Hôtel de l'Avenir, l'última nit París ens mostra el seu capvespre als vidres Quina sort acostar-se amb un somrís Al seixanta anys, la Porta de les Liles Quina sort no haver estat un home trist Ni tu una dona trista Les ferides ens han anat fent durs i compassius Les ferides Quina sort aquest fill Les dues filles Quina sort poder veure rere els vidres Una ciutat que no existeix, la nostra Ferré canta Verlaine, la pluja posa Reflexos roigs i negres a la nit Roig per haver nascut a Barcelona Negre pels trens nocturns cap a París