Podria viure ignorant la història meva que no vull Podria viure ignorant El temps inútil que hem perdut La meva mort entre xiprers, tot fent-me terra lentament Podria viure sense saber dels arbres aquell cant secret Que escolto quan la llum s'adorm, i l'aigua clara d'en Rimbaud Els suaus nocturns de Chopin, en Bach, en Mozart o en Ravel Podria viure ignorant els anys que em van assecant la pell I dos llaguts creuant-se a la mar La tomba freda d'un company Les dues roses que hi ha posat, colgant el plom que l'ha enterrat Podria viure sense lluitar per allò que crec que ens correspon Un aire nou per respirar Però encara sento que cada matí, un sol neix entre els meus dits Una claror que em fa aixecar viure! viure! Podria créixer fent-me estrany a aquell poeta decadent Esclau d'un art que em fa fiblar, o la humanitat dels meus carrers La llengua que m'estimo tant, l'aroma d'un amor llunyà Podria escriure sense dolor fugint de l'odi que retinc Podria escriure sens dolor silencis llargs dins les cançons Històries tendres, versos blancs, morals, triomfants, inconsistents Podria viure sense lluitar per allò que crec que ens correspon Un aire nou per respirar Però encara sento que cada matí, un sol neix entre els meus dits Una claror que em fa aixecar viure! viure! Però encara sento que cada matí, un sol neix entre els meus dits Una claror que em fa aixecar viure! viure!