A voltes, en llevar-se, l'home sol Sent fred al cor, una dent que el mossega A causa de no haver sota el llençol, Durant la nit, un cos per a la brega. I es mou feixuc, amb la recança oberta D'abandonar un lligam que desconeix, I mira el llit de nou i empal·lideix, Veient la companyia tan deserta. Viu amb el pensament alatrencat, Com si tot l'univers mudés de ruta I no trobés una esfera segura. I va tot sol i sent nosa al costat: Algú que en el flanc dret se li detura Fent-li present la seva vida eixuta.