No em coixeja cap vers, amb sang els compto
Amb sang els faig i els dic i amb mans d'escorça
Dibuixo els signes muts que els representa
Si ho faig de nit i sol no és platxeri
De dies hi ha milers d'ocells de grallen
I baixa brut el riu de les paraules
No em coixeja cap vers jo si coixejo
De tots dos peus i escaig
Clavat en terra arrelo en mi mateix
I m'alimento només de fang de mots fulles que cauen
I el sol podreix potser massa de pressa
Rosegador tossut mastego créixens
Que guardo en un ventrell subsidiari
I m'aspregen el gest i la saliva
Escup, em diuen uns i d'altres mou-te
Jo ni escupo ni em moc només mastego
Mastegar es el meu fort i no me'n queixo
Ja vindrà pels llamps fondran les roques
Que es trencarà un mirall a cada fulla
I els coloms llançaran sengles proclames
Serà el crepuscle roig de les falgueres
El triomf de les veus i de la menta
Serà l'esclat del vent i del salnitre
Que desvetlla el neguit de les genives
Llavors escopiré i a grans gambades
Remuntaré el corrent que ara em detura
I alertaré la gent endormiscada
I els diré companys ha arribat l'hora
Deserteu recambrons i passadissos
Obriu de bat a bat totes les portes
I mastegueu el vent que es fruita nova
Que es fruita nova
Aquells que tinguin pou que en treguin aigua
I que es renti tothom a ple la boca
I que es renti tothom a ple la boca
Esmoleu-vos les dents a trenc de còdol
Perquè petin els mots altra vegada
Com petaven abans del gran silenci
Ja han granat els fruits nous, au, mastegueu-los
I escampeu-ne el sabor fins que cap boca
No en desconegui el gust ni la duresa
Això diré i a més prendré embranzida
I em desaferraré del fang que amb cert va
Alat però tocant de peus a terra
Llibert però submís a l'altra crida
Tothom sabrà que sóc aquell de sempre
I a fora tot serà calma i presagi
I a fora tot serà calma i presagi
I a fora tot serà calma i presagi
I a fora tot serà calma i presagi