No em costa gens de pensar que ja és tard No em costa gens de dir que no m'escolten No em costa gens d'alçar els ulls cel amunt i plànyer-me I fer l'orni Puc progressar si aprenc d'ajupir el cap Puc cridar tant com vulgui amb els que criden Puc tenir càrrecs públics i envellir Puc creure en Déu i repassar els diaris Davant mateix de la porta de casa Però, comença el món i a totes les cruïlles Hi ha gent que mor de fam o de tristesa Tu que et queixes sovint que els meus versos són aspres Pots llegir a l'inrevés les paraules que escric O bé tancar-te amb clau a casa teva ♪ No em costa gens de pensar que ja és tard No em costa gens de dir que no m'escolten No em costa gens d'alçar els ulls cel amunt i plànyer-me I fer l'orni Puc progressar si aprenc d'ajupir el cap Puc cridar tant com vulgui amb els que criden Puc tenir càrrecs públics i envellir Puc creure en Déu i repassar els diaris Davant mateix de la porta de casa Però, comença el món i a totes les cruïlles Hi ha gent que mor de fam o de tristesa Tu que et queixes sovint que els meus versos són aspres Pots llegir a l'inrevés les paraules que escric O bé tancar-te amb clau a casa teva Tu que et queixes sovint que els meus versos són aspres Pots llegir a l'inrevés les paraules que escric O bé tancar-te amb clau a casa teva Tu que et queixes sovint que els meus versos són aspres Pots llegir a l'inrevés les paraules que escric O bé tancar-te amb clau a casa teva