Tenia quatre banderes
Tres les vaig perdre en combat
La bandera que fa quatre
L'he desada en un calaix
No la'n trauré fins que bufi
Ben fort el vent de llevant
I s'endugui aquest mal aire
Que ens toca de respirar
Tenia un jardí amb tres arbres
Un mal vent me'ls ha esfullat
Amb el jardí ple de fulls
No fa de bon caminar
El mal vent encara bufa
Jo no em canso d'esperar:
Per cada fulla caiguda
Als arbres hi neix un tany
De dos amors que tenia
L'un en terra, l'altre en mar
El de terra l'empresonen
L'altre viu exiliat
Jo ni ploro pel de terra
Ni em lamento pel de mar
Plor i laments de què serveixen?
Gent que lluiti és el que cal
Tinc una llengua tan viva
Com les més vives que hi ha
Si quan parlo s'esparveren
Jo que sí, em poso a cantar
Canto i canto i cantaria
Si pogués més fort i clar
Quan les cançons fossin pedres
Vinga fones i al combat!
Amors, arbres i banderes
Són mots de bon recordar
Qui n'aprèn la cantarella
Mai més no l'oblidarà
Si de cas no l'heu apresa
No us canseu de preguntar
Que si els mots són com la pluja
La terra som tots plegats
De dos amors que tenia
L'un en terra, l'altre en mar
El de terra l'empresonen
L'altre viu exiliat
Jo ni ploro pel de terra
Ni em lamento pel de mar
Plor i laments de què serveixen?
Gent que lluiti és el que cal
Tinc una llengua tan viva
Com les més vives que hi ha
Si quan parlo s'esparveren
Jo que sí, em poso a cantar
Canto i canto i cantaria
Si pogués més fort i clar
Quan les cançons fossin pedres
Vinga fones i al combat!
Amors, arbres i banderes
Són mots de bon recordar
Qui n'aprèn la cantarella
Mai més no l'oblidarà
Si de cas no l'heu apresa
No us canseu de preguntar
Que si els mots són com la pluja
La terra som tots plegats